Beneïda Usabilitat!

Durant els anys 90 es desenvolupen els primers navegadors gràfics que permetien als usuaris navegar per la web. El recorregut perquè qualsevol ordinador pogués connectar-se a la WWW, presentada al món el 1991, serà llarg, però a finals d'aquesta dècada el seu ús, encara que encara escassejava a nivell domèstic, s'estenia sense fre cap a convertir-se en l'entorn que avui coneixem. Per fer-nos una idea del creixement d'internet, una dada: el 1992 a penes existien 10 pàgines web mentre que actualment n'hi ha més de 1.000 milions que no paren d'augmentar a cada segon (a internet live stats trobaràs algunes dades més i un comptador de webs publicades, actualitzada en temps real, puf!).

En aquell temps, els usuaris havíem d'enfrontar-nos a interfícies com aquesta d'Altavista (1999, font Wayback Machine); ens semblaven meravelloses i ho eren (internet existia!).

L'evolució del desenvolupament web a tots els nivells (front i backend) ha estat espectacular i actualment, amb paciència i un equip expert al teclat, podem aconseguir que la nostra web faci pràcticament qualsevol cosa.

Els canvis que la tecnologia (hard i soft) i el coneixement acumulat durant les poques dècades de vida que encara té la xarxa, han permès a diversos perfils professionals donar un gir fonamental en l'orientació de les pàgines web. Però fins que les restriccions tecnològiques no ho han permès, els dissenyadors estaven obligats a ceñirse a un estret corset i, a més, treballar en un entorn desconegut, sense eines específiques, construint corpus de coneixement i metodologia sobre la marxa (el que ve a ser un pioner, vaja). Encara hauran de passar uns anys per poder gaudir de dissenyadors web natius sense poca, o cap, relació amb el disseny gràfic, i plenament conscients del que se li pot i se li ha de demanar al codi.

Però quan el corset es va aflojar i la creativitat va poder soltar-se la cabellera, i no només la dels professionals també la de qualsevol usuari de la xarxa, va haver-hi una mena de febre pel gif, el color i la combinació de mínim cinc tipografies. Normal, tots els principis són una etapa experimental. Però hi va haver un temps en què les webs eren o un austero rotllo o un festival de colors i moviment. El difícil en ambdós entorns, era trobar el que un buscava. Encara que estàvem acostumats: en aquell moment es navegava així, era una aventura trobar informació sobre alguna cosa en particular.

Al principi les webs es concebien com la interfície d'un sistema de carpetes plenes d'informació, sobri i ordenat segons l'estructura mental de l'equip de desenvolupament. Temps després, van arribar els gifs i els bàners per tot arreu (si no recordes o no has vist com era, aquí un exemple La pitjor web del món de tots els temps), culminant en una etapa molt més digna: la de Flash.

El curiós és que les empreses i els desenvolupadors es van esforçar molt en classificar i/o animar el contingut, però va costar uns bons anys que es donessin compte que el més important en l'entorn web és sempre, sempre, sempre, la mateixa variable de l'equació: l'usuari. Un dia les webs van deixar de mirar-se el melic i van mirar més enllà, gràcies a la tecnologia que els va permetre aixecar el cap. Les companyies abocaven la seva informació corporativa en la seva plataforma online, com si d'un catàleg o d'una mena de contestador automàtic completet es tractés. Fins que algun observador avispat va reconèixer l'obvi: la millor manera que tenim de presentar-nos digitalment (i presencialment?) a algú, és posant-li-ho fàcil.

Tot el coneixement que un pot tenir de la seva organització no només és una rica font d'informació també ho és, inevitablement, de distorsió. Paradòxicament passa algunes vegades, que com més sabem d'alguna cosa, més incapaços som d'explicar-nos amb claredat i per a tots els públics. Cal posar-se en la pell de l'altre i, de vegades, una alta implicació simplement no ens és d'ajuda.

Cada cop sabem més del comportament de l'usuari en una web el que ens permet allanar-li al màxim el camí. I el grau en què s'aconsegueix ve a ser el seu índex d'usabilitat.

L'usabilitat es refereix a la fluïdesa en la interacció que aconseguim de forma immediata amb una eina, com per exemple una web. Com de fàcil o difícil resulta trobar un contingut concret, un producte, completar el procés de compra, contactar amb l'empresa, accedir a l'àrea privada...? I aquest llarg etcètera que pot arribar a ser una web.

L'usabilitat és inversament proporcional a la necessitat d'aprenentatge per part de l'usuari: com menys ha d'aprendre a usar una eina (web, aplicació, editor de text...) més usable demostra ser aquesta.

Ah, l'usabilitat!

Sens dubte, es mereix un post -o dos- per a ella solita.

Salutacions!